BITAGORA

Malgrat que cada projecte i cada Pla d'Empresa és diferent, hi ha tot un seguit d'errors o buits que apareixen freqüentment.

Paranys més corrents:

Manca d'orientació cap al mercat

És força corrent, una orientació natural cap al producte i una "no valoració" del mercat. Són persones  "enamorades del seu producte"  que desconeixen qui poden ser els seus clients i que s'han preocupat molt poc de cercar informació sobre la demanda potencial del mercat.

Aquesta manca d'orientació cap al mercat, lligada a una infravaloració de la competència, és un factor d'alt risc per a la vida de la nova empresa.

Un producte no és una empresa

Normalment és necessari pensar en una gamma de productes per tal que una empresa pugui subsistir. Evidentment, s'ha de començar per un producte, però s'ha de tenir la perspectiva del desenvolupament futur de nous productes que permetin a l'empresa el seu desenvolupament al llarg dels anys. Una cosa és l'inventor que crea un nou producte i una altra l'empresari  que introdueix i/o comercialitza un conjunt de productes. Hi haurà inventors que seran capaços de fer el salt i convertir-se en empresaris; d'altres senzillament vendran la patent del seu invent. Cal tenir molt clar en quina situació es troba cadascú.

Desconeixement del sector

Si cada casa és un món, cada sector d'activitat és un univers. Dins de qualsevol sector hi ha un seguit de variables (productes, clients, proveïdors, normes reguladores, competència, nivell tecnològic...) que cal conèixer en profunditat abans de llançar-se a muntar una nova empresa. Sempre que sigui possible, recomanem que s'hagi treballat abans en el sector on es vol crear l'empresa. Aprendre sobre la marxa, amb l'empresa creada, pot tenir un cost molt elevat.

Recursos inadequats

Es dóna el cas de projectes similars que tenen èxit, o fracassen, segons l'estructura financera que tenen. Hi ha d'haver una correlació  directa entre el volum del negoci que es vol posar en marxa i els recursos de què es disposa. Normalment estirar més el braç que la màniga resulta perillós.

També resulta difícil aconseguir finançament extern de bancs, caixes, inversors..., si la persona emprenedora no inverteix ella mateixa en el projecte (ja sigui amb recursos propis o fent-hi participar el seu entorn més proper). Sembla lògic pensar que persones  o institucions externes no prendran risc en un projecte on el mateix promotor té prou inconvenient per a invertir-hi.

Poca o nul·la orientació a la clientela

Consisteix en no incorporar l'opinió, les preferències o els gustos de la clientela en l'estratègia i operativa quotidianes de l'empresa. Un exemple d'aquesta causa de fracàs seria la del botiguer/era que no mostra empatia cap a la seva clientela, que es queixa de les seves demandes, que fixa uns horaris poc adequats, etc. En general es tracta de persones poc obertes a incorporar l'opinió dels altres.

Estratègia de preus errònia

Habitualment es dóna que moltes persones emprenedores es troben amb problemes per vendre els seus productes o serveis a l'inici de la seva activitat, pel que adopten una estratègia de baixada de preus que té un efecte fatal sobre els seus comptes de resultat i la seva tresoreria. En d'altres casos, l'error en la fixació dels preus és fruit d'errors en el càlcul dels costos o en l'observació dels preus de la competència. Caldrà considerar si s'han tingut en compte els preus de la competència, si s'han calculat els costos i el marge de benefici del producte o servei, o si s'ha establert una estimació de vendes realista.