BITAGORA

ORGANIGRAMA

Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura organitzativa.

L'organigrama, en suma, si està correctament construït, constitueix un veritable pla topogràfic, un mapa il·lustratiu de l'estructura general de funcionament a l'empresa i del conjunt de relacions que hi ha a dins. Igual que un pla topogràfic, revela les característiques sobresortints de la realitat i treu a la llum les seves possibles disfuncions, els defectes i les llacunes.

El seu objectiu és subministrar un quadre que posi en evidència:

• L'articulació de les diferents funcions dins l'estructura.
• Els llocs de treball, les unitats existents i la seva posició en l'estructura.
• Les relacions formals (jeràrquiques en primer lloc, però també altres com les funcionals), les línies de comunicació i les connexions que hi ha entre els diferents llocs i unitats.

Pel que fa a relacions, a continuació s'anoten les més habituals:

• Les relacions jerárquiques: estan caracteritzades per l'existència d'una línia directa d'autoritat des del màxim dirigent fins als nivells intermedis i els executants i, correlativament, d'una línia directa de subordinació des de sota cap a dalt. Ateses les seves característiques, l'estructura jeràrquica en estat pur avui sols es troba a les petites organitzacions, per a les quals és particularment apta per la rapidesa de decisió i la claredat de les relacions.
• Les relacions funcionals: ressalten al màxim el paper dels especialistes. La seva característica fonamental està constituïda pel fet que cada subordinat, en comptes d'estar connectat a la direcció a través d'un únic punt, rep les ordres, les instruccions i l'assistència que necessita directament de diversos caps, cadascun dels quals exerceix una funció particular.
• L'estructura matricial: l'estructura matricial és un tipus d'estructura cada vegada més aplicada tant per part de les empreses com per part d'organitzacions sense finalitat de lucre (per exemple, hospitals). L'origen d'aquesta configuració cal cercar-lo, potser, en la denominada organització de projectes i en la necessitat de configurar l'estructura organitzativa basant-se en un doble flux d'autoritat. La característica més destacable de l'organització matricial és l'existència d'un doble flux d'autoritat: l'autoritat funcional, que flueix verticalment de dalt a baix i l'altre flux d'autoritat, l'autoritat tècnica o de projectes, que flueix horitzontalment.

DESCRIPCIÓ DE LLOCS DE TREBALL

A més dels promotors inicials del projecte empresarial, pot ser que calgui incorporar-hi altres persones, com a socis o com a treballadors, en funció dels seus coneixements, les habilitats o el nombre de persones necessàries per oferir el producte o servei. Cal valorar quantes persones es necessitaran a l'empresa i amb quin perfil.

Per descriure un lloc de treball, es concreta la identificació del lloc, la missió i contingut del lloc, així com els seus requisits personals.

COSTOS LABORALS

Una vegada l'empresa ha decidit contractar un determinat nombre de persones, cal que tingui en compte les conseqüències d'aquestes contractacions, que vindran determinades per la relació de l'empresa amb:

• Els treballadors.
• La Seguretat Social.
• La hisenda pública.

Les previsions derivades de l'establiment de relacions contractuals han de separar clarament les repercussions d'aquests contractes en termes de despesa i en termes de tresoreria.

Efectivament, pel fet de contractar treballadors, l'empresari adquireix una sèrie de responsabilitats:

• En primer lloc, es compromet a retribuir els treballadors.
• En segon lloc, està obligat a donar d'alta l'empresa i els treballadors a la Seguretat Social i, per tant, a satisfer les quotes empresarials a la Seguretat Social i a ingressar les quotes dels treballadors.
• En tercer lloc, l'empresari també es compromet a retenir dels treballadors un percentatge sobre el rendiment del seu treball i ingressar-lo a la hisenda pública.

L'empresa, per tant, incorre en unes despeses i administra diners per compte dels treballadors. Es consideren despeses per a l'empresa les següents:

• Les remuneracions íntegres dels treballadors, és a dir, els sous i salaris (incloent-hi el de l'empresari promotor).
• Les càrregues socials, és a dir, les partides satisfetes per l'empresa amb fins socials i assistencials dels seus treballadors: Seguretat Social a càrrec de l'empresa i quota d'autònoms, dotacions a mutualitats de previsió social, transport dels treballadors si corre a compte de l'empresa, etc.
• Partides com ara dietes, despeses de representació, indemnitzacions laborals, despeses de formació del personal, indemnitzacions per accidents de treball, despeses de convencions i celebracions per al personal, assegurances per al personal o les despeses derivades de l'aplicació a l'empresa de programes de seguretat i higiene en el treball.

Pel que fa a tresoreria, s'ha de tenir en compte que:

• La Seguretat Social s'ha de liquidar mensualment.
• Les retencions practicades en concepte d'IRPF s'han de liquidar trimestralment.

L'empresa, però, pel fet de contractar treballadors, pot adquirir també alguns drets amb repercussió econòmica, com els incentius que alguns contractes de treball ofereixen a les empreses.

No oblidi que vostè també ha de cobrar un sou i pagar la Seguretat Social com a autònom. Recordi tenir això en compte en el pla econòmicofinancer, ja que haurà de reflectir per separat les despeses i els moviments de tresoreria que requereixen els costos laborals.