BITAGORA

Fase 1: Generació de noves idees

La capacitat d’una empresa per generar nous conceptes i noves idees no s’improvisa. No totes les idees ni tots els conceptes es poden tirar endavant per llançar-los al mercat: cal establir un mecanisme de selecció. Aquesta activitat ha d’anar molt lligada a avançar les necessitats dels clients o crear de noves.

* Per generar una cartera creativa d’idees cal fer-se preguntes respecte el mercat i la pròpia capacitat de la nostre organització:

* Com s’identifiquen les necessitats actuals i futures dels clients i les activitats de la competència per crear nous productes?

* Com estimula l’empresa la creativitat dels seus treballadors, l’aportació d’idees i l’esperit innovador?

* Es planifica en el temps la generació de nous conceptes? Qui participa en aquest procés?

* Com es flitren les idees i com se seleccionen els conceptes que rebran finançament per ser desenvolupats?

* Es fa un ús apreciable i continuat d’instruments adients per a la generació de noves idees?

Fase 2: Selecció de projectes

L’adequada selecció de projectes als quals l’empresa dedicarà importants recursos és la primera i també la més crítica de les etapes de gestió de projectes. Si la selecció no és l’adequada, per més que gestionem perfectament un projecte no obtindrem els resultats esperats per l’empresa.

No és aconsellable avaluar els possibles projectes un per un, sino que cal fer una comparativa entre tots ells que faciliti valorar quin projecte pot resultar més atractiu per a la companyia.

A l’hora de fer les valoracions existeixen diversos criteris que poden ajudar a escollir la millor opció:
* Criteris estratègics
* Criteris de rendibilitat
* Criteris de supervivència
* Criteris d’aprenentage.
* Etc.

Fase 3: Elaborar un projecte d’R+D+i

Primerament, un cop escollida la millor opció, s’asigna un director que serà l’encarregat de començar el nou projecte. Aquesta persona tindrà la responsabilitat  de la gestió i coordinació dels diferents recursos de l’empresa, com el personal, les instal.lacions, els pressupostos, etc es veuran compromesos.

Per poder utilitzar aquests recursos de forma efectiva, el director del projecte ha de comptar amb una llista  perfectament definida dels requeriments i objectius que cal desenvolupar, així com de les fases d’actuació i dels nusos de decisió necessaris per fer el seguiment del projecte.

Tota aquesta recopilació d’informació serà el que es coneix com a projecte d’R+D+i i serà el mitjà formal de comunicació entre les diferents persones, departaments i proveïdors que intervenguin en el projecte.

Fase 4: Planificació de projectes

Encara que la planificació de projectes forma part d’un projecte d’R+D+i, és important aturar-nos en aquest apartat i ampliar la informació degut a la seva trascendència.

La majoria de projectes d’innovació tenen un elevat grau d’incertesa estructural, però això, no invalida la necessitat de planificació. De fet, es fa més necessària perquè garanteix un freqüent seguiment entre tots els implicats i fomenta la fluidesa de la informació. Si un projecte no és planifica, és impossible de controlar.

La planificació d’un projecte pot incloure les següents activitats, fet que no significa que en tots els projectes calgui cobrir-les totes, ni que es contemplin al detall.

Descomposició del projecte en activitats, es a dir, en paquets de treballs i en tasques. Un projecte acostumaa ser més gran del que es pot controlar de forma integrada, i cal que es descompongui en subprojectes, per després, aquests subprojectes es descomposin en activitats.

Aspestes a tenir en compte:

1. Assignació de responsables per cada activitat.
2. Estimació de la durada, recursos necessaris i costos.
3. Pla de control de les activitats i dels lliuraments.
4. Planificació en xarxa (enterrelació entre departaments i equips de treball)
5. Gestió del risc.
6. Equilibrat de recursos.
7. Determinació de la cadena crítica. Ens referim, a esbrinar quines són les activitats que en cas d’imprevist per demora, retrassarien el conjunt del projecte.
8. Pla d’activitats i desemborasament.
9. Comunicació i documentació. Posem el cas que un cap d’equip es troba de baixa per enfermetat. No es pot aturar tota l’activitat. Si hi ha la documentació pertinent i una comunicació fluïda es pot temporalment tirar cap endavant la feina.

Fase 5: L’execució del projecte

Tots els projectes peteixen desviacions. El més important és saber si aquestes són significatives o no. Un bon seguiment i monitorització ens permet de determinar d’aquestes diferències amb allò planejat per tal de prendre les decisions oportunes. Per aquest motiu, és necessari actaulització la informació vigent per tal d’ajudar a prendre les decissions. Per tant, no oblidi de documentar el progrés del projecte i els canvis apareguts i, aseguris que aquesta informació arriba a tots els interessats, tant la direcció com a tots els integrants operatius de l’equip.

Cal preveu les desviacions i ser flexible als canvis en els temps d’execució, pressupost i plans de treball per poder mantenir el projecte  dins dels paràmetres originals.

Fase 6: Tancament i revisió

Es important, des de l’inici del projecte, tenir definides les tasques de tancament, actuacions post-projecte i  revisió del projecte.

Tancament: cal verificar que el projecte ha assolit els seus objectius, així també, comprobar que les activitats que estaven obertes hagin finalitzat i hagin complert els requisits establerts.

Actuacions post-projecte: s’ha de parlar i concretar abans de dur a terme un projecte, com s’explotaran els resultats, la propietat industrial o intel.lectual, o la transferència de coneixements, si escau, entre els diferents membres participants.

Revisió: cal avaluar com s’ha desenvolupat finalment tot el procé del projecte, per tal de documentar les experiències, positives o negatives, i tenir-les en compte en un futur.